A una hora de les grans capitals catalanes, trobem l’Alta Anoia. Un territori ple de pobles amb carrerons estrets i costeruts, ple de llegendes i tradicions que han sobreviscut al llarg dels anys, petites esglésies i fonts amagades que ja només coneixen els avis dels pobles.
Formada per dotze municipis que envolten l’altiplà de Calaf, amb un paisatge molt contrastat per les grans planes de cereals interrompudes per les diferents serralades cobertes de bosc mediterrani, encara hi trobem signes del temps, des de la prehistòria, passant per les èpoques dels carlins i dels bandolers fins a la època de la guerra civil.
Municipi de l'Anoia, al límit nord de la comarca, a la zona de contacte entre la Segarra, el Bages i el Solsonès. Drenen el terme els torrents de la Roca i de Sant Pesselaç, afluents de la capçalera del Llobregós.
El conreu de cereals (blat i ordi) ocupa una bona part del terme municipal, la resta són boscos de matolls i garrics, rouredes i algunes pinedes.
La ramaderia complementa l'activitat agrícola.
El municipi es formà al voltant de l'antic castell de Calonge. El Castell de Colonge s'esmenta ja l'any 1010. Actualment el castell està enrunat, en resta algun mur i una sala rectangular coberta amb una volta de canó i una gran arcada a migdia i el fragment d'una torre de planta circular.
Al peu del turonet on s'aixeca el Castell hi trobem Sta. Fé de Calonge, corresponent al romànic tardà (finals del s. XI), manté encara la seva estructura bàsica, tot i les reformes fetes, especialment durant el s. XVIII. Recentment ha estat restaurada.
Dins el terme hi ha els pobles de i llogarets d'Aleny, Sant Pere de l'Arç, Dusfort, Mirambell, el Soler i l'antic casal de Castelltort.
Dins el municipi de Calonge de Segarra, en mig d'una plana fértil, trobem un petit nucli format per l'església i un parell de carrers. Destaquen un pedró-oratori i l'església de St. Pere de l'Arç, una de les millors esglésies romàniques de la zona. L'església, documentada des del 1038 i consagrada el 1.147, és una obra romànica molt simple, formada per una sola nau i absis semicircular a llevant i campanar d'espadanya amb doble obertura modificat. La nau reb llum de tots els costats amb finestres de doble esqueixada, coronades amb arcs de mig punt adovellats. Conserva en l'absis un fris d'arcuacions cegues extremadament curtes. Ha sofert diverses remodelacions durant els segles XVIII i XIX, moment en que possiblement es va construir el campanar amb la seva forma actual. L'absis i part de l'estructura exterior, però, sembla que corresponen a la refecció del segle XII, poc abans de la seva consagració. En el seu interior hi trobem un retaule barroc, força interessant, la creu processional i altres elements de culte.
